Publicat per 
PacII. Agafar impuls i fixar el rumb: PartI.
Hola companyes! Aquí us deixo el petit dossier generat per aquesta segona pràctica! Ens llegim,
Gràcies!
Debat3el PacII. Agafar impuls i fixar el rumb: PartI.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Maria-Emma,
Realment la teva proposta de projecte és una vivència personal que només tu saps el que has passat, el projecte pot ser molt profund. Els nostres projectes es basen en l’observació del receptor i fer-lo participar in situ.
Trobo interessant la idea de treballar el binomi naturalesa-tecnologia, i com la fotografia, pot jugar un paper molt important en referència la identitat de gènere.
El que no trobo clar es, on encaixa “la sonoritat”?, com explorares aquest recurs? Podries jugar amb la veu o amb un fil musical que jugui amb el relat fotogràfic.
Donant voltes al teu projecte, quins elements naturals jugaran amb la tecnologia? Podria suggerir-te jugar amb la flor del cotó, un element natural i delicat que s’associà molt als pits d’una dona, una part del cos delicada i intima.
Anant més enllà i aprofitant la teva experiència viscuda podries explorar altres vies, jugar també amb les textures, ja que el gènere és suau i delicat, però a la vegada pot ser dur i aspra quant és atacat.
També podries arrugar i estripar algunes fotografies, fen referència al dolor o muntar un llit de cotó on reposin fotografies, simbolitzant les cures. Un relat fotogràfic en què les emocions i els sentits juguen un paper molt important amb el públic, pot ser interessant.
Seguim!
Edgar
Hola Edgar,
Gràcies pel comentari i els suggeriments. Realment has anat més ràpid que jo mateixa, les preguntes que proposes ni jo mateixa en aquest punt del Projecte les tinc resoltes, però quan ho siguin les tindré en compte. No sé si el projecte tindrà un caire d’exposició física, potser simplement es queda en el procés de l’exercici fotogràfic. Si surt cap algun lloc públic, vull que tingui sentit personal des d’on ho faig.
Gràcies,
Bona nit!
He escollit el teu projecte perquè parla del dolor d’allò que no s’explica. Parla de les ferides que s’obren quan es surt de la norma i de la importància del suport. Penso que el que et puc aportar és el concepte de interdependència. M’acompanya des de fa uns anys en la cura dels meus fillxs neurodiversos, em bressola quan no arribo a res i m’ajuda a entendre les relacions presents i passades per teixir-ne de noves més conscients.
També et suggereixo que et posis en contacte amb associacions, col·lectius o organitzacions que tractin aquest tema. Les jornades de conscienciació són espais de trobada molt potents on pots aportar la teva mirada creativa.
La llavor per a aquest projecte III, Desperta (2021), em va generar la mateixa sensació de necessitat de recerca d’identitat, feminitat i sororitat. La investigació ha sigut molt intensa i m’ha fet canviar moltes coses. Penso que la diferència va venir de la ma del nostre amic Bruno Latour i les infraestructures invisibles que ens dominen des de les ombres… :)
Seguim treballant!